"Refranyer visual: amb el temps i una canya" de Marc Surià
Pla fix d'un minut, per Dounia El Kadaoui
"Agost, feixuc i mandrós", per Meritxell Riera
"Alegria", per Yasmina Palomino
"Avui ens vestirem de res", per Albert Caño
(Nota: l'Albert l'està passant a B/N, que és com l'ha concebut)
"El pas del temps", per Beatriz Vivas
"Petits detalls que marquen la diferència",d'Anna Molas
"Obediència", de Bibiana Motos
"Curt 1 minut", d'Héctor Cabrera
"Pla engany", de Rubén Herranz
("La meva idea era mostrar com mitjançant la càmera i altres objectes es pot enganyar al públic")"Just dance", per Sara Carrés
Ferran Ballesta ens explica: "M'he desviat una mica de l'exercici original de fer un sol pla. El podia haver fet igualment, mantenint el pla general que tinc al principi i fer tota l'acció des d'aquell pla, i no cambiant de tir de càmera, però crec que hagués sigut desaprofitar l'escena. Vull fer un efecte, una metàfora sobre la droga i el que sent un ionki en estat de monu".
El Ferran també ens envia una altra feina seva, realitzada amb anterioritat i amb un altre estil molt diferent al de l'exercici anterior:
Anna Altadill: "Amb aquest curt volia transmetre la bellesa de les petites coses".
- Per Megan Brosel
- "Vista, seguint l'aigua", per Jofre Oliveras
"El meu vídeo vol representar el cicle de la vida (el curs de la vida), i es representa a partir d'un riu d'alta muntanya que fa el seu curs. Simbolitzant com aquest no para de seguir i seguir (està en constant canvi) i que mai és igual, és a dir, que si d'aquí 50 tornes a aquell punt, el riu hi serà, serà el mateix riu, però l'aigua que durà no serà la mateixa".
- "Desmemòria", d'Adrià Biosca
- L'ou, d'Eduard Serra
- "La tornada", per Fanny Lopez Gil
- En aquest enllaç trobareu "Solitud", del Marc Oliveras.
" Descripció: El vídeo mostra una
senyora gran, la meva mare (la qual no és conscient que l'estic
gravant), mentre mira un vídeo casolà dels que fa ella amb el Windows
Movie Maker sobre els seus nets amb música de sardanes de fons (que com
que prové del seu ordinador quasi no se sent). Aquest Pla d'un minut
intenta ser un reflex de l'ús de les noves tecnologies per part de la
gent gran, tot i que en aquest cas concret sovint això és una font de
conflictes, ja que el meu pare diu que es passa massa estona davant de
l'ordinador i preferiria que ella s'estés al seu costat mirant la tele.
En canvi, la meva mare gaudeix més navegant per internet, fent àlbums de
fotos de Hoffmann, mirant vídeos penjats a la xarxa... que empassant-se
la programació de la televisió, tot i que sempre ho fa sola i de manera
autodidacta ha après a utilitzar els diferents programes i gestionar el
seu correu electrònic. He intentat copsar la seva solitud, l'atmosfera
entranyable del despatx en el que es distreu en el seu temps lliure, la
concentració absoluta en el que està fent... tot un conjunt d'emocions
ambivalents que es mouen entre la tendresa, la compassió, i la meva
empatia cap a ella, sense mostrar el seu rostre en cap moment aprofitant
que no sabia que estava darrera seu gravant-la."
- En aquest enllaç trobareu "21st century digital boy" de Joan Gil
"Amb el vídeo el que vull representar es l'absorbiment que provoquen les noves tecnologies en la societat actual, per això es diu així i he escollit aquesta cançó que plasma el que vull dir. També he utilitzat un filtre una mica distorsionador per representar el mateix, que es una realitat força difuminada, artificial i fins i tot perillosa".
- En aquest enllaç trobareu el clip de la Trini Franco: "Flash Back 1".
- Aquí trobareu "Nagamashi", d'Arnaud Chevallier
- En aquest enllaç, podreu veure: "La vida enrere" de Jana Manzano
Benvolguts i nouvolguts blogaires,
ResponderEliminarEl refranyer no és més que una crítica a la societat actual. En un món líquid, que canvia constantment, no hi ha res com el líquid daurat de la cervesa per fer una crida a la reflexió.
Evidenment són temps d'acció, però per anar a on? Els refranys capten la sabiduria del passat i ens han d'ajudar a construïr un model de futur. Podem transformar la societat, però #KeepCalm, primer reflexió i després acció.
A casa nostra les millors idees surten amb una taula d'entremig. Doncs això: seiem i pensem, que encara que sembli que #tenimpressa, fem-ho bé, ja que "amb el temps i una canya" tot s'apanya.