SINOPSIS

RUBÉN HERRANZ:

STORY LINE

Un noi (QUIM) i una noia (ELISENDA) comencen una relació. Al principi tot sembla sortit d’un conte de fades, però a mesura que passa el temps el noi comença a observar que la noia es comporta de manera extranya. Al principi no li dóna importància, fins que quan intenta posar-hi remei és massa tard.

SINOPSIS

En Quim va a casa dels pares de l’Elisenda per explica’ls-hi l’estrany comportament de la seva filla. Un cop a dins de casa en Quim els hi explica els problemes que té amb l’Elisenda per intentar que els pares li donin un cop de mà per redreçar la relació. Els pares pràcticament no han obert la boca des de que ha arribat en Quim.  Quan aquest ha acabat, únicament li responen que els problemes de parella els han de resoldre ells dos, que en aquests casos és millor que no s’hi fiquin terceres persones. Ara és en Quim qui s’ha quedat perplex pel que acaba de dir el matrimoni. Tot i que, la veu tremolosa de la mare quan parla de la seva filla el fa sospitar que amaguen alguna cosa.

Després d’insistir molt en què l’han d’ajudar, i d’explicar una vegada rere l’altre el doble comportament de l’Elisenda la mare s’acaba enfonsant i es posa a plorar. Aleshores el pare de l’Elisenda acaba confessant que la seva filla els té atemorits, que mai poden entrar a la seva habitació, que amb ella la convivència és un infern, que sempre han de fer el que ella vol. En Quim demana poder entrar a l’habitació de l’Elisenda per intentar trobar una explicació al que li succeeix a la jove. Els pares primer s’hi oposen per intentar protegir-lo, però acaben cedint davant la insistència d’en Quim.

Entra a l’habitació de l’Elisenda, sembla que està tot molt ordenat. Aixeca la persiana i veu que té tota l’habitació plena de fotos seves, dels seus amics de la universitat, d’una antiga xicota que ell havia tingut. Fotos de molt abans que es coneguessin. En Quim no s’ho pot creure. L’obsessió de l’Elisenda va més enllà del que es podia imaginar.

De sobte se sent la porta del carrer. L’Elisenda no pot ser, a aquestes hores encara hauria d’estar a la universitat. Se senten veus i un xiscle. En Quim intenta sortir de l’habitació abans que ella arribi, però ja és massa tard, ja l’ha enxampat. Estan cara a cara, l’Elisenda diu que té una explicació, però en Quim li diu que tot s’ha acabat que se sent enganyat i que li fa por veure tot allò. En Quim l’aparta, abans que surti de l’habitació l’Elisenda el crida. En Quim es gira, i ella es treu un ganivet de sota la samarreta. L’Elisenda aixeca el braç, en Quim està aterrat.

El ganivet baixa però no travessa en Quim, l’Elisenda se’l clava en repetides ocasions fins que no té prou forces i cau a terra.

MONICA JIMÉNEZ

SINOPSIS

Mitjançant un travelling es veuen dues coses: El primer són les cames d’una noia aproximant-se a un banc, s’asseu i espera una estona. A continuació tornem a veure el que semblen les cames d’un noi que s’encaminen cap a la mateixa direcció. Comença el joc de mirades que s’anirà reproduint vàries vegades amb pla/contrapla . Després d’uns segons de silenci lo noia comença a parlar. Explica  com d’emprenyada està per haver-lo esperat durant una bona estona. El noi es dedica a mirar-la sense dir res, té la ment en un altre lloc. Com que no respon la noia manté una conversa força unilateral: es limita a explicar-li que ha estat fent durant tot el temps que no s’han vist i esmenta el que se li passa pel cap. Només rep respostes breus per part del noi. Torna a haver-hi un moment de silenci, la noia pregunta què li passa. El noi dirigeix la seva mirada cap el que sembla el terra, torna a mirar cap endavant i la càmera obre al pla i podem veure com en realitat les dues persones no estan compartint el mateix banc i conversa. Es veu com la noia en realitat està parlant amb un altre noi i el que pensàvem que era l’acompanyant passa l’estona jugant a cartes amb un grup d’amics. 

MARC PRAT

SINOPSI.

Una nit de borratxera.

Després d'una llarga festa nocturna barcelonina, tres estudiants tornen al seu pis on viuen, i després de dormí molt poques hores comenten una mica les seves vivències de la nit passada.

En Pau, el més viu dels tres, sense saber qui era, es va enrotllar amb la xicota d'un dels seus companys de pis, i després d'explicar amb pèls i senyals com tenia el cos, de la manera que besava i feia l'amor, passa a ensenyar unes fotos que es va fer amb la noia abans d'acomiadar-se.

En Joan, company de pis d'en Pau i de personalitat molt més discreta, al veure les imatges li cau el món als peus i comença a insultar i colpejar al seu company. Tot i que en Pau intentarà disculpar-se de totes les maneres possibles mentre el seu company l'agredeix, al final decideix escapar-se, fet que portarà a una dura persecució dels dos personatges...

TRINI FRANCO

Sinopsis curt

X és una persona aparentment normal. Un jove artista d’uns 20 anys al que l’apassiona la fotografia, dibuixar, cuinar, etc. Sembla que el descobrim en la seva màxima intimitat. Veiem com és la seva casa i quines són les seves aficions. El veiem cuinar cantant, acabat d’aixecar, imitant a la seva xicota per un fet que sembla que a ella li desagradava i l’acaba de fer... Però de sobte, a mesura que es va posant nerviós, ens adonem que X té una malaltia, és un esquizofrènic. Aleshores comencem a conèixer-lo de veritat. Advertim objectes que ens ho indiquen i de cop veiem la seva realitat. Comencem a experimentar com se sent, que veu, que escolta i a patir les seves pors.

Explicació

El tema sobre el que parlaré m’agafa una mica d’aprop, pel que intentaré que no s’assembli a la realitat que conec. Vull que la gent comenci rient-se com en molts casos succeeix d’aquest personatge (que a l’inici no coneixem que és esquizofrènic) per posteriorment sentir-se malament per haver-se rigut, experimentar la seva por, etc i així conèixer-lo de veritat. Segurament amb un final sec per tancar la història.

Planificació

Per el moment la meva intenció és fer plans generals al inici i a mesura que anem coneixent el personatge plans més propers, primers plans, plans detall i intentar jugar amb efectes de càmera.

OSCAR DOMINGUEZ

els avis

En una situació general es veuria un entorn tranquil i relaxant on es veu passejant un noi. Els actors principals serien dos nois disfressats d’avis que estarien assentats en un banc tranquil·lament mantenint una conversa.

La idea és que sembla que la càmera triï als protagonistes a l’atzar i que aquests siguin els dos avis.

Els dos avis mantindrien una conversa bastant reflexiva sobre la situació general actual del país i la seva situació personal a casa. El to humorístic ajudaria a emfatitzar al espectadors entenent que veuen la realitat tal com ells la intenten descriure i criticar.

Les seves situacions personals amb les seves dones també serien tòpics generalitzats.

El curt s’acabaria amb una vista cap a l’horitzó.

MARC OLIVERAS

STORYLINE:

Un adolescent grassonet i burtonià arriba a casa seva a les 3 del matí, la seva mare psicòtica l’està esperant amagada, i de cop surt i l’adorm a lo Dexter (però amb cloroform). Quan aquest es desperta, es troba lligat a sobre de la taula del menjador, i amb l’ensurt que ha perdut 5 kilograms de cop...

ARNAUD CHEVALLIER

SECQ REVE N 3 . INT/ NUIT 

Elle est allongé dans la position du foetus dans une salle de bain. Les neons cloignottent sans produire un seul bruit. 

Elle ouvre les yeux, des fourmis montent sur sa main. Elle sursaute , cris . 

Elle prend son I phone et se relie a lui, en se plantant une aiguille dans le bras -( reliée a son I phone). 

Elle léve les yeux au ciel.  

Un temp ( Mort). 

ELLE: 

La premiére fois que mon frére à pris de l' heroine je devais avoir quinze ou seize ans. Je ne m en rappel plus tres bien. Je me souviens qu il partait dans des coléres terrible et que face à moi comme face à ma mére,  il ne savais plus tres bien qui il etais, ni ce qu il étais entrain de faire, un peu comme si il voulais se deraciner, pas de nous, mais du monde en génréal. Comme si un truc qui n etais pas lui, l habitais, le rongeais de l interieur.

Dieu apparait. 

DIEU: 

Le monde c est une belle saloperie. J' ai du Brown Sugar si tu veux. 

Elle, ne bouge pas, son regard fixe un point mort 

Dieu s approche d ELLE et s empare de la seringe. 

ELLE: 

J peux savoir qui vous êtes? 

DIEU: 

Je suis dieu. 

ELLE: 

Et vous êtes là depuis quand Monsieur....Dieu

Dieu: 

Depuis toujours. 

ELLE: 

Et pourquoi vous etes là? 

Dieu: 

Parceque ailleurs, il y a les autres et que les autres on s en fout Marilyn. J' ai longtemp cherché un refuge. Je crois que je l ai trouvé. 

Un temp/ 

Dieu lui tend un scahet de poudre marron. 

Dieu: 

C' est du Brown Sugar, 15 le gramme. 

ELLE: 

J ai pas une thune. 

Dieu: 

Ben pas de thune, pas de Brown Sugar. Defonce toi avec ta merde.Salope. 

Dieu prend la seringue, met de l heroine dans une cuillere, la chauffe , se pique à l aide d un garro et ce Shoot. 

Dieu ( un temps avant de se piquer). 

C' est drôle mais la deniere fois que je suis venu par ici, il me semblait que la vie avais un peu plus de substance. 

Dieu se pique les veines. 

Ils meurent. 

SECQ/ INT/ Sala de Bano. 

Hélene dorme en un Bano. La luz es artificial y debil. 

Heléne abrrer su ojos. Hormigas sale de su mano. 

Héléne Grita. Ello mira el plafon. 

Un tiempo. 

Héléne: 

La primera vez que mi hermana toma de la heroina. Era 15 o 16 anos. Oblido con el tiempo. Mi hermano me parece como un extrana; Sobre su rostre podemos ser un grande ira. Incontrolable. 

Dios aparece. 

Dios/ 

El mundo es triste guapa. 

Tengo Brown Sugar. ? Quiéres? 

El mirada de Helene fija el suelo. 

Hélene: 

? Quién eres? 

Dios: 

Soy Dios. 

Helene: 

Ah vale. Y quento tiempo éres aqui. Sr Dios? 

Dios: 

desde Siempre. / Siempre alredador carina. 

Helene: 

Pero perqué aqui. En mi Bano? 

Dios: 

Perqué en otro lugar hay otro jentes; Y otro tiene no importa Marilyn. 

Hasta hoy. Busco lugar para morir. Créo que tu bano es el buen lugar. 

Dios toma

En Espanol/

dios toma un bolsa de Brown Sugar en su mano. 

Dios: 

Tengo Brown Sugar. 15 el grammo/ 

Héléne: 

No tengo pasta. 

Dios: 

Joder. No pasta; no brown sugar.

Dios toma la jeringa y se droga. 

Dios: 

Es extrana pero la ultima vez que eres aqui. Mi parece que la vida era un poco mas loca. El vacio es aqui, en la cabeza de todo el mundo. 

Dios y hélene Mueren. 

BIBIANA MOTOS

SINOPSIS

El diàleg el qual em vull basar, tractarà de dos nois, que no precisament són gaire amics. L’acció transcorrerà, bàsicament a un lavabo. Ens trobarem que la càmera, principalment es situarà fora del lavabo per tal de veure com entra un dels principals protagonistes, un dels nois, l’anomenat David. Aquest tindrà una xicota anomenada Cristina, encara no sé si serà necessari que hagi de sortir durant el transcurs del diàleg, però segurament si que acabarà sortint. Tenim que David entra al lavabo, però seguidament, entrarà l’Alexs, l’altre protagonista del diàleg. Ens trobarem que els dos es troben de costat orinant. Aquí s’inicia una disputa entre els dos, ja que en David, xicot de la Cristina s’assabenta que l’Alexs li tira els trastos a la seva xicota i, això no li fa gens de gràcia. Tot comença a partir d’un petit comentari que l’Alexs deixa anar com si res, però David no calla. Comença la disputa. Un cop sembla que David marxa cansat de sentir a l’Alexs, aquest surt a fora perquè la baralla continuï. Apareix Cristina, xicota d’en David, la discussió augmenta a tres persones. Sembla a ser que surt a la llum que l’Alexs i la Cristina havien tingut una petita relació feia temps. David marxa i es queden els altres dos sols acabant de discutir, fins que finalment Cristina va en busca de David. David sembla que entra en raó desprès d’escoltar a la Cristina i sembla a ser que s’arregla. L’Alexs, finalment deixa estar el tema, observant-los des de l’altre costat. 

IRENE COLL

AMISTAT

Sinopsis:

(pla general) Un grup de 4 amigues estan fent una volta pel seu poble i parlen de les seves vides a la Universitat, del que han fet recentment, etc. Sembla que són 4 noies que no es poden veure tant com voldrien i que aprofiten el temps que poden estar juntes.

(pla mig) Les mateixes 4 noies se les veu assegudes al voltant d'una taula del que sembla la casa d'una d'elles, però estan discutint. Es comencen a retreure coses l'una de l'altra. (s'enfoca la cara de la noia que és atacada en cada ocasió i no de la que ataca, ja que l'important no és quina ho diu sinó la reacció de la que ho rep).

Es torna a veure el grup de noies fent la volta que segueixen parlant de coses quotidianes fins que una d'elles els diu que té moltes ganes que vagin de càmping juntes com havien quedat, però una de les altres diu que no hi podrà anar perquè ja hi ha anat amb els amics de la Universitat. A les altres, per la seva expressió, es veu com els hi ha molestat però diuen que no passa res i es queden en silenci. Una d'elles intenta treure un altre tema, però una altra la talla i li demana explicacions a la que no anirà al càmping.

Tornem a veure a les 4 noies assegudes i el diàleg enllaça amb la discussió que s'ha iniciat durant el passeig (demostrant que han estat parlant de coses diferents però que els retrets sempre són els mateixos). Una de les amigues senyala que han quedat a casa d'una d'elles per arreglar les coses (així l'espectador s'adona que mentre estaven fent la volta s'ha iniciat una discussió que no han pogut solucionar en aquell moment i que han quedat expressament per poder-ho arreglar). Hi ha un moment en la discussió en què totes callen perquè ja s'ho han dit tot i es miren (s'enfoquen les cares de totes amb una panoràmica), i amb les expressions demostren que necessitaven dir-se aquestes coses, però que, només perquè la seva amistat és forta i perquè ja els hi ha passat altres vegades ho poden fer (potser reforçar-ho amb alguna frase tipus: els amics no són aquells amb qui més rius sinó, sobretot, amb els que pots plorar i barallar-t'hi i després riure).

Apareixen totes quatre en el moment que es troben aquella tarda després d'alguns mesos sense veure's totes juntes: s'abracen, es fan dos petons, i comencen a riure i a parlar, comencen a fer la volta.

(cronològicament seria: 2 – 4 – 3 – 5 - 1)

SARA CARRÉS

SINOPSI

Una parella surt a passejar per la ciutat. Després d'una bona estona caminant arriben a un pont i la noia s'enfila, com si es volgués tirar però no ho fa. El noi li demana que baixi perquè ell té por de que caigui. Quan ella està a sobre el pont mira cap avall i pensa en què pot passar si cau o es tira, si es pot matar o només trencar-se alguna cosa. La seva ment comença a pensar si algú la trobaria a faltar si morís, com afectaria això a la seva família, amics i, sobretot, a la seva parella. El noi segueix demanant-li que baixi. Ella, immune a la veu del noi, segueix pensant en com és la mort, què hi ha després d'ella, si realment existeix Déu. Aquesta reflexió la porta a pensar en la mort de la seva germana i com li ha canviat la vida. Pensa que si es mor la podria tornar a veure i demanar-li perdó. Tot això li provoca un fort dolor al pit, com si no pogués respirar. Pensa en que fàcil seria deixar la vida i descansar, sense cap complicació ni patiment. Tota la rabia que porta a dintre comença a sortir i només vol acabar amb tot això i oblidar tot el que li ha passat. El noi segueix demanat-li que baixi i que segueixin amb el seu passeig, però ella no el sent, només pot pensar en el final. La noia salta del pont. 

BEATRIZ GARCIA VIVAS

L’Alba és una noia amb una adolescència dura pels problemes que pateix en l’entorn familiar. Els pares es van separar, va anar a viure a Galícia amb la seva mare i va deixar enrere les amigues i la vida que tenia fins llavors. Allà es sentia molt sola però va conèixer un noi que la feia sentir estimada, així que van començar una relació. Feia temps que la seva vida no anava tan bé, però tot es va tornar a tòrcer. El noi li era infidel constantment, ella se n’assabentava però l’acabava perdonant. Van estar així l’últim any que van estar junts, fins que ella va entrar a la universitat, el motiu perfecte per deixar enrere aquesta mala vida i recuperar la felicitat. L’agafen a una universitat catalana i torna a viure amb el seu pare.

Tots aquests records li venen a la ment abans de començar una nova etapa sobre la qual té grans expectatives. 

MARINA DUOCASTELLA

Story-Line

Un grup d’amics crean un debat sobre si a la seva edat una noia ha d’abortar o no. La discussió puja de to i dos dels personatges agafen el protagonisme, fins que la discussió acaba explotant, i la noia marxa plorant de l’habitació.

Sinopis

Un grup d’amics discuteixen si una companya de classe d’un d’ells, que ha quedat embarassada, ha d’avortar o no. Les opinions són diverses i el grup està dividt entre el que creuen que si  i els que opinen que no. La discussió es centre cada vegada més entre dos dels personatges. Havien estat parella, i ningú sap el motiu de la seva ruptura.

Ella opina que no ha d’avortar, i per altre banda ell opina que si que ho ha de fer ja que és molt jove.

La discussió va pujant de to fins que la restes en queden al marge. Els crits són cada vegada més alts, fins que ella acaba explotant i marxa de la sala plorant i retraient-li que per culpa d’ell ara no era feliç.

Els amics queden perplexos i entenen que el motiu de la ruptura va ser causat perquè ella va quedar-se embarassada i ell la va obligar a avortar.

El noi no sap que respondre i es queda destrossat. 

MERITXELL RIERA

Draps bruts

La Clara i la Mònica són dues noies jovenetes, de 20 anys aproximadament, que decideixen sortir de festa un divendres a la nit. Tot preparant-se per estar ben elegants i fer goig, la Clara i la Mònica queden abans per arreglar-se juntes. La Mònica, qui té certa traça pentinant, ajuda a la Clara a planxar-li el cabell. No obstant, sembla ser que la velocitat i la forma en què la pentina, es va tornant cada vegada més bruta i grotesca, degut als canvis que mostra en el seu estat anímic.

La Clara es troba assentada a la seva habitació, davant de la pantalla de l’ordinador, on xateja i va canviant de cançons, mentre la Mònica la pentina. Tot parlant dels llocs on aniran aquella nit i de la gent que possiblement sortirà per Girona, la Clara explica que se n’acaba d’assabentar que una de les seves amigues que feia molt que no veia, la Laura, li va posar les banyes al seu xicot. Ella li explica que no en sabia massa de la relació, atès que la Laura va estar fora de viatge molt de temps, però que li sabia greu que aquest l’hagués deixada. Per tal d’animar-la, la Clara decideix dir-li que surti amb elles, encara que la Mònica no hi estigui del tot d’acord. De fet, la conversa va més enllà. La Mònica considera que la Laura és una mala persona, atès que feia molt de temps que s’havia allunyat d’elles i mai els hi havia parlat del seu xicot, i per tant s’ho mereixia. D’altra banda, la Clara s’hi contraposa, i la Mònica considera que surt en defensa seva perquè ella també se’n va anar al llit amb un altre noi mentre estava amb la seva última parella, en Pau.

La situació cada vegada s’enreda més. La Clara li diu que mai li va recriminar que ella s’enrotllés amb el seu ex de 5 anys, en Pau, un cop ho deixaren, atès que la considerava la seva millor amiga i perquè ella mai el va deixar d’estimar. Tot acaba amb recriminacions i draps bruts del passat, que mai solucionaren en el seu moment. 

Arriben a la conclusió que la comunicació entre elles no era tan bona com semblava, ja que mai s’acabaven de sincerar entre elles, i hi havia una manca de confiança que havien de solucionar amb el temps.

Finalment, la conversa s’acaba quan sona el timbre i entra la Clara, exclamant que finalment el seu xicot l’havia perdonada, qui resultava ser el mateix del que estaven parlant, en Pau.

ANNA MOLAS

Sinopsi del film:

En un petit poble de les comarques gironines, hi ha un grup d'amics, molt unit. No és un grup d'amics qualsevol, sinó especial, han passat per moments molt foscos, però al estar units han pogut superar tots els obstacles. Per la majoria d'aquests nois i noies, l'amistat és un bé molt preuat, però ho serà per tots? (Son un grup de 10 persones, 6 noies i 4 nois).

Tot anava bé, la vida seguia el seu camí, fins que de sobte tots ells reben una carta, escrita a ordinador. 

Primerament es pensen que és una broma, ja que la carta els avisa de que dies després seran coneixedors de quelcom que ara no saben i que és molt important. Dos dies després reben una segona carta. A partir d'aquí el grup es comença a ensorrar, tots pregunten, tots volen saber, comencen a sortir els draps bruts, les diferències entre ells. Quin és el perquè de les cartes? Què han de saber que no sàpiguen? Qui n'és l'autor?

A mi m'agradaria centrar-me en l'escena en què reben la segona carta, on hi ha discussions i comencen a sortir els draps bruts, on es retreuen les coses, on es demostra que el grup no està tant unit, i que dins d'ell hi ha com tres microgrups diferents. 

Aquests 3 micro-grups serien: un format per 4 noies i 1 noi, l'altre format per 2 noies i finalment un altre amb els 3 nois restants. Tot això dels micro-grups s'esmentaria en el diàleg, però vull que es noti amb l'ultima seqüència, on cada micro-grup se'n va per un costat diferent i on es deixa clar que ja no és un sol grup, sinó que son tres grups diferents. 

La història de com és que tenen una carta i que el començament s'ho agafen com una broma ho deixaria intuir en el diàleg.

El final seria obert, mai es sabria qui ha enviat les cartes i el perquè, però s'intuiria. Vull donar el valor de els “bons” als 2 microgrups formats per 4 noies i 1 noi i el de 3 nois, i de dolentes posaria a les 2 noies restants, el perquè? També s'intuiria amb el diàleg, ja que una d'elles és molt interessada, i l'altre encara que siguin molt amigues creu que els altres han de saber com és en realitat, per tant qui envia les cartes és una d'aquestes dues noies i l'altre és la que amaga quelcom que els altres no saben. 

L'espectador intuirà el qui i el perquè per el diàleg i l'expressió dels actors, però no es sabrà definitivament, ja que el que m'interessa no és el final sinó el com és desenvolupen un grup d'amics (les persones) en una situació com aquesta: les seves reaccions, a favor o en contra de qui es posicionen, i els seus valors.

-->

 ALBA LÓPEZ

L’escena comença en una cafeteria il·luminada per una llum primaveral. Un pla general ens mostra dos personatges prenent cafè mentre estableixen una conversa. Un dels personatges és un home d’uns 50 anys. L’altre personatge és una noia d’uns 30 anys. Els dos s’han quedat recentment a l’atur. Parlen sobre com la seva situació ha canviat ; feia uns mesos tot semblava anar bé.

Parlen sobre afrontar els canvis, sobre com l’edat pot arribar a influir a l’hora de buscar feina. Un plano i un contraplano ens mostra les seves cares, les seves expressions de preocupació. L’edat és tan sols un número, no un estat mental i físic, comenta l’home.

És una escena quotidiana, on els personatges són reals : els podem trobar en el nostre dia a dia, pot arribar a ser un veí, un amic o fins i tot un familiar. Hi ha un reflex de la societat actual.

Aquest conjunt de preocupacions fa reflexionar de manera pausada els personatges. La noia intenta buscar diferents cares i versions d’aquest fet i el seu infortuni. Potser les coses no passen per passar.

Sembla que el pas del temps fa de les seves, però com un proverbi xinès afirma, on hi ha crisi hi ha oportunitats. Aquesta és la conclusió a la qual arriben els dos personatges. Sempre hi ha canvis continus però no s’ha de caure en la negativitat, intentant millorar la situació vivint una vida més positiva.



 ROMINA MARTÍ

El meu curt tractarà sobre un grup de noies que volen gravar un vídeo. Una d’elles serà la que ha escrit el guió d’aquest vídeo i la que gravarà a les seves amigues, i les altres les que interpretaran el guió i protagonitzaran el vídeo. Al principi no es posaran d’acord perquè les noies que estan davant de la càmera no tenen experiència i no actuen amb naturalitat. Aquí és quan comença a haver-hi problemes, perquè la persona que grava vol que tot surti perfecte i que les actrius es cenyeixin al guió. Però una de les seves amigues només fa que improvisar perquè pensa que el guió és molt simple i que no és interessant, i creu que les idees que ella aporta són millors. Per aquest motiu, ella i la noia que grava es barallen i decideixen deixar-ho estar de males maneres.  

 
  NÚRIA OLIVÉ

Situem l’escena en una presó. Un home gran, envellit. Fa 20 anys que el van tancar a la presó acusat de practicar-li l’eutanàsia a la seva dona en un hospital de Badalona.

Un dia, rep la inesperada visita d’un jove estudiant de filologia germànica que per fi, al cap de molts anys s’ha disposat a anar a veure el seu pare a la presó a qui van tancar ara fa uns 20 anys acusat d’homicidi amb violència a la seva dona, que mesos abans havia tingut un accident de cotxe i s’havia quedat  en cadira de rodes.

Aquestes dues històries paralel·les coincideixen en una sala de visites d’una presó per culpa d’un guàrdia de seguretat de la presó, poc eficient que organitza la visita sense adonar-se que no són les persones corresponents. Han passat molts anys i els dos han envellit i canviat la fesomia de la cara, per tant, es fàcil que no es reconeguin entre ells.

L’home gran està content ja que es pensa que el seu fill l’ha anat a visitar a la presó, per contra, el fill, ignora que la persona amb qui parla no és el seu pare.

Enceten una conversa, el noi li demana explicacions a l’home  per l’assassinat que va cometre fa 20 anys, l’home es justifica dient que no volia veure la seva dona patir, que ella li havia demanat. El fill no entén com el seu pare va poder matar la seva dona, que anar amb cadira de rodes no és motiu per acabar amb la seva vida. Continuen una llarga conversa, malgrat ser històries diferents, els fets quadren.


PATRICK RODRÍGUEZ

La pel.lícula està ambientada l’any 2036. A causa de l’enorme crisi financera iniciada l’any 2007 i superada l’any 2024, el 60% de la població mundial ha caigut en una profunda pobresa i la major part de la gent es veu obligada a tornar al camp per conrear-lo i practicar la ramaderia per poder alimentar-se i sobreviure en un “nou món” governat pel món oriental, ara unificat i amb uns objectius comuns. Les grans potències són el Japó i els Emirats Àrabs.

Aquest nou món es troba dividit entre la ràpida informatització i tecnificació a les zones riques (principalment Àsia) i la progressiva desertització dels pobles i ciutats del diversos països que fa uns anys eren considerats desenvolupats i ara són les zones més pobres, amb una tecnologia bàsica.

Després de segles de mofes i menyspreu del  món occidental cap a Orient, ara comença la venjança del “gegant asiàtic” que tothom creia  adormit per sempre, i el seu objectiu era fer callar un món que fins fa pocs anys els tenia com a mà d’obra barata i gent a la que se  li podia prendre el pèl fàcilment.

A Japó, s’ha format el Consell d’Orient, un organisme derivat del govern  format per 15 persones escollides pel poble amb el propòsit de dur a terme una “asiatització” a nivell mundial, eliminar les fronteres i unificar tots els territoris d’Occident creant una gran Àsia perpètua i indestructible.

Aquesta intenció ha estat transmesa a través de la televisió a Anglaterra i a una part dels Estats Units , països que havien estat molt importants, per crear alarma social i veure la capacitat d’organització de la població amb una baixíssim poder econòmica i una desmotivació generalitzada.  En aquest context un empresari anglès de 32 anys Jerry Brown, que viu al Japó i és propietari de l’hotel “Southern Lights”, un dels més importants del Japó, contacta amb un col·lega seu d’Anglaterra, en Billy per explicar-li que s’ha creat un grup terrorista format per intel·lectuals amb infiltrats al govern que està estudiant la possibilitat de fer un atemptat a la seu del Consell d’Orient, ubicada a Dubai.

Com que només compten amb 7 persones, li proposa formar part del pla i li diu que ha de viatjar avui mateix a Japó per estudiar-s’ho detalladament.

Un cop ho tenen tot planejat, preparen el material i van a l’aeroport per volar cap a Dubai. Quan falten quaranta minuts per enlairar-se Jerry rep una trucada d’un dels seus contactes confirmant-li un canvi d’última hora: degut a l’avís de la previsió d’una forta tempesta de sorra el Consell ha decidit quedar-se al Japó per raons de seguretat. Han acordat que la reunió tindrà lloc a l’hotel “Southern Lights”, ja que té una sala de reunions immensa i molt ben equipada a l’àtic per estar-s’hi el temps que faci falta.

El matí següent es reuneixen una altra vegada i Jerry els fa una proposta molt radical: vol fer explotar el seu hotel quan els membres del Consell acabin de sopar. D’aquesta manera s’assegura que tot surt bé i una coartada perquè no s’aixequin sospites contra ell.

Els seus companys es queden estupefactes però accepten ja que ho ha decidit així, i col·loquen vint-i-cinc tones d’explosius per tot l’edifici. Jerry li dona a Billy un detonador. Les bombes seran activades al cap de tres dies a la una i mitja de la matinada.

Finalment, la nit arriba. Els membres del consell pugen a l’àtic acompanyats d’una escolta que es queda fora de la sala de reunió, i al cap d’uns minuts els serveixen el sopar. A la una de la matinada, havent acabat els postres, mentre veuen sake i fumen puros, Jerry, alegre, entra per veure si tot ha estat del seu gust i si la reunió va bé. Mentrestant, el seu equip treballa per desallotjar el màxim de gent possible de dins l’hotel perquè ningú més en surti ferit.

El gerent comença a parlar sobre ell, la seva vida i com ha aconseguit el que té, remarcant el seu origen i explicant com era el món on vivia abans que quedés pràcticament destruït. Expressa el seu pensament i desig vers la situació. Això fa mosquejar als directius, que no veuen on vol anar a parar, alguna cosa no va bé. S’incomoden i comencen a menysprear-lo. De cop, algú pica enèrgicament la porta demanant entrar. Jerry sospita que s’han posat en contacte amb els seus guardaespatlles i el volen empresonar per les seves declaracions. Dels pantalons treu un detonador i explica com està la situació. Si no deixen aquesta iniciativa absurda els farà volar pels aires. Ells l’intenten persuadir amb psicologia i promeses banals, dient-li que tot s’arreglarà i serà com abans. En aquest moment Jerry entén que no es pot fer res per canviar la situació actual, tret de dificultar-la, i prem el detonador. Una  gran explosió que fa tremolar el barri causa un caos al carrer. Estupefactes, els seus companys s’ho miren des del carrer, impotents i sense explicar-se què ha passat i on és en Jerry.

Quan es disposen a marxar del lloc per veure si poden contactar amb el seu líder, se n’adonen que estan rodejats de policia. Algú havia sospitat d’ells ja que eren els únics estrangers que hi havia. Al registrar-los, troben a la butxaca d’en Billy el detonador que li havia donat en Jerry. Són acusats d’haver intentat organitzar un cop d’Estat i acaben tots a la presó, condemnats a cadena perpètua.

Dues setmanes més tard van ser escollides 15 persones més per acabar la tasca que els altres havien començat, i era inevitable succeís.

El món va quedar immers en un procés sense precedents, un procés que va acabar amb les diferències socials, culturals i econòmiques, i qui no s’hi volia sotmetre era eliminat. Del món que coneixíem no en va quedar ni la memòria, ningú que no fos d’origen asiàtic tenia el dret de documentar res. Una nova era havia començat, el “gegant asiàtic” havia despertat i aquesta vegada no s’adormiria mai més.




ALBA ORRA

SINOPSI

Primerament es veu una conversa paral·lela entre una parella. El noi parla molt més agressivament que ella. Ella, el contrari, parla amb por seguint tot el que ell li mana i fer que estigui content. La noia li diu que la seva mare l’ha trucat i que aquella nit hi ha un sopar familiar amb la seva família i la seva parella no i vol anar, es barallen però ella insisteix perquè diu que és important perquè és una oportunitat per estar junts tota la família i  finalment ell acaba cedint. Al sopar es veu que els pares li pregunten diferents coses a la seva filla i es veu que si ella no diu el que el noi vol que digui ell li agafa fort de la monyeca i per tant, li fa mal. Això passa successivament. Finalment ella es revela, s’aixeca de la taula i comença a dir coses que ell no vol sentir i es posa a plorar i fa un numeret davant la seva família, el noi s’aixeca i li aixeca la veu cridant. La noia comença a plorar desconsoladament i ensenya tots els blaus als seus pares. El pare de la noia el fa fora de casa. Els seus pares li diuen que ara ja ha fet el pas i que estigui tranquil·la que tot anirà bé.


DANIEL TORRENTE PULIDO 

STORY LINE

En Jaume és un home que porta deu anys casat amb la seva parella, la Núria. Com cada dia a les quatre de la tarda, el matrimoni surt a passejar per acabar al bar de costat de casa fent el cafè. Aquest dia però, ens porta un altre fet diferent als altres. El cambrer sobtat, i la intervenció de la policia faran que en Jaume es quedi amb la boca oberta després d’escoltar que li diuen a casa seva.

SINOPSI

(Es veu la porta del pis d’en Jaume Claravegol Núñez i la Núria Samper Arrieta)

En Jaume acaba d’arribar a casa. Com sempre, parlant pel telèfon amb l’Enric, el seu jefe. El torna boig. Està molt i molt nerviós . Tenca la porta i continua entrant a casa cridant a la Núria, la seva parella, que ja ha arribat. Just en aquest moment li cauen els papers que porta a la mà i veu una taca vermella al terra. Es torna a aixecar i tot just s’acomiada de l’Enric i penja el mòbil.

Comença a parlar amb la seva dona explicant-li què ha succeït avui a la feina. Molt sobresaltat. Sempre té historietes que contar. Com està estressat pel què ha passat avui al treball, li proposa anar a fer un passeig i acabar fent el cafè. Com a cada dia.

Surt al carrer i torna a parlar de la feina. S’ha de desfogar amb algú i no sap amb qui. L’Enric sempre li acusa d’oblidar-se de fer moltes tasques, i ell ho nega. En Jaume sempre li diu que la culpa és de l’Enric perquè no li explica detalladament la feina que hi ha. Es munta un monòleg ell sol.

Arriba a la cafeteria. Agafa una taula i seu. El cambrer que ja el coneix li pregunta què com és que avui no ha vingut acompanyat. En Jaume se’l queda mirant com s’hi fos cec i li diu que la Núria hi havia anat al lavabo però que havia entrat amb ell. Demana el de sempre. El cambrer ho porta. I continua en Jaume parlant amb la Núria. Aquesta vegada però, li comenta que aquesta nit juga el Barça i que li faria il·lusió anar a veure el partit al camp. Li proposa d’anar-hi. El cambrer el continua mirant molt atentament, amb una mirada profunda. Però no li dóna gaire importància i continua treballant. Passada una hora, s’aixeca de la taula i va a pagar. Li cobra i surt del bar.

En aquell mateix moment entra per la porta de la cafeteria un home ben mudat. S’acosta al cambrer amb el que estableix una conversació. Li diu que és policia i li pregunta si coneix a en Jaume Claravegol Núñez. El cambrer comenta que acaba de sortir per la porta i que es dirigeix cap a casa seu. El cambrer mirar la taula on estava assegut en Jaume. Es veu com el seu cafè estava acabat però el de la dona intacte. Com si no hi hagués ningú.

El policia el persegueix tot el camí fins que arriba a casa. En Jaume entra, es treu la jaqueta i seu al sofà. Truquen a la porta. Crida a la Núria que obri ella. No contesta ningú. Torna a intentar-ho. La Núria continua sense respondre. S’aixeca. Obre la porta. El policia es presenta, li pregunta per la seva dona. Ell li contesta que està a la cuina i que ara la crida. Va a buscar-la però el policia sap que la Núria no vindrà. Veu el cadàver de la dona estirat al terra i en Jaume passar per sobre d’ell. 

DOUNIA EL KADAOUI

 

STORYLINE: Relat que explica diferents opcions d’històries que poden ser gravades però que mai arribaran a ser-ho.

SINOPSIS: a partir de la idea que no sabia quin tipus d’història narrativa podia gravar, ha sorgit la idea (gràcies al professor) de gravar les propostes de diferents persones de diverses edats. La qüestió és anar preguntant pel carrer el que la gent gravaria en cas que li demanessis una història narrativa i a la vegada, la mateixa persona que pregunta criticaria l’opció per anul·lar-la definitivament. El punt més important és veure la diversitat d’idees en les diferents persones però també la capacitat de l’entrevistador per trobar el detall o l’excusa que desbanca la proposta.

 LUDMILA KUROI

Marc toma el autobús para ir a la universidad. El, Está en un máster de historia. En el momento de su trayecto, encuentra un conocimiento del liceo, una cierta Julia con la que tuvo un amorío. Después de algunas miradas vacilantes, finalmente entablan una conversación larga. Julia le propone a Marc encontrarse un otro día para recuperar el tiempo perdido. Marc Acepta pensando que Julia quiere discutir solamente con él. Algunos días más tarde, pues se encuentran en casa de Julia.

En el curso de la discusión Julia se vuelve cada vez más emprendedora y más demostrativa con Marc. El, no contesta a las tentativas de seduccion de Julia. Pero Julia sigue a hablar de ella y de su vida. Y habla de su madre que entretiene una relación con un hombre mucho más joven que ella.

En la descripción del joven hombre, Marc se reconoce. Entonces la situación es difícil para Marc que vacila en reconocerle. Finalmente, el joven hombre reconoce su relación con la madre de Julia. Lo que provoca  en Julia una reacción de asco y de cólera y celos: la joven mujer le pide a Marc irse.

En su piso, Marc vergonzoso de su relación decide de romper con su compañera. Él llamada a su compañera y anuncia su voluntad de romper. Al teléfono, la madre pretendida de Julia le dice que no tiene hija.

 LOLA PÉREZ

UN SECRETO INESPERADO

 

Leo vive con su madre Carmen, su hermanastro Otto y su padrastro Gaël. No estudia ni trabaja porqué no le gusta, aunque su madre siempre la regañe. Por el contrario, Otto, hijo de Gaël, es un chico que estudia y a la vez trabaja para pagarse sus gastos. Los dos hermanastros se conocen y viven des de los ocho años. Leo  siempre se ha sentido atraída por Otto, pero sabe que no se lo puede decir a nadie por miedo al rechazo, y mucho menos a sus padres.

Una noche de primavera, la familia cena en el porche del jardín.  Todos se cuentan historias y debaten tranquilamente, hasta que un comentario de Carmen hace que Leo se rebote. Todos entran en la discusión y hablan sobre qué se tiene que hacer en la vida. Otto va a dar su opinión y Leo se lo tomará muy mal, ya que es más sensible a sus consejos que a otros, así que surgirá otra polémica entre ellos dos y el ambiente se volverá cada vez más tenso.

Será a causa de esta polémica que Leo, tras haber bebido unas cuantas copas, desvelará un secreto: que ella y Otto se acuestan juntos des de hace un año. Todos se quedan atónitos ante tal verdad. Leo ha puesto a Otto entre la espada y la pared para vengarse. Conoceremos el otro lado de los personajes y se expondrán muchas emociones sobre la mesa. Observaremos como Leo se siente finalmente culpable, ya que ha traicionado a la persona que ama,  Carmen asustada y desconcertada, Gaël intentara poner orden y sacarle importancia al tema y finalmente Otto, quien no sabrá cómo actuar ante tal descontrol y descubrirá lo que Leo siente realmente por él.